alterNativa s’adhereix a la Carta per demanar la sortida d’Espanya del Tractat sobre la Carta de l’Energia

SOL·LICITEM LA SORTIDA D’ESPANYA DEL TRACTAT SOBRE LA CARTA DE L’ENERGIA

Aquest mes de juliol de 2020 tindrà lloc a Brussel·les la segona ronda de negociacions per a la modernització del Tractat sobre la Carta d’Energia (TCE). Un tractat que poca gent coneix però que afecta les nostres vides més del que pensem.
Volem aprofitar aquesta reunió per a fer-li lliurament al Govern d’una carta signada per la ciutadania i la societat civil sol·licitant la sortida d’Espanya del TCE.

 

 

Carta per demanar la sortida d’Espanya del Tractat sobre la Carta de l’Energia

Les organitzacions de la societat civil, sindicats i representants polítics que subscriuen la present carta ens dirigim al Govern d’Espanya, com a membre de la Conferència de la Carta de l’Energia, per sol·licitar-li la sortida del Regne d’Espanya del Tractat de la Carta de l’Energia (TCE) davant la celebració de la segona ronda de negociacions per a la seva modernització el pròxim mes de juny a Brusselles. En una situació de crisi climàtica i sanitària, en la que s’haurien de prendre mesures legislatives extraordinàries, considerem que el TCE constitueix una greu amenaça per a l’interès públic, degut a la seva incompatibilitat amb l’objectiu de limitar l’increment de la temperatura global a un 1,5 ºC de l’Acord de París sobre el clima, amb les polítiques necessàries per a la transició energètica justa i amb altres mesures imprescindibles de polítiques públiques. El TCE posa en perill els objectius continguts en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) i la proposta de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. El TCE és un tractat multilateral d’inversions en el sector energètic concebut a finals dels anys 90 i ratificat actualment per 53 països d’Europa, Àsia Central i Japó. És un acord extremadament asimètric, que atorga grans privilegis a corporacions i inversors del sector de l’energia. El TCE conté moltes normes, però no són les disposicions que protegeixen les inversions estrangeres en el sector energètic – com les clàusules de solució de conflictes inversor-Estat (ISDS) – les que són especialment preocupants. Aquestes disposicions instauren uns tribunals d’arbitratge privats, compostos per tres advocats especialitzats en dret comercial internacional, que funcionen al marge dels tribunals públics existents, en un procés opac pel que els inversors estrangers poden demandar als Estats quan aquests executen mesures que afecten als seus interessos econòmics, i els reclamen xifres desorbitades de diner públic. D’aquesta manera, el TCE està essent utilitzat – i ho serà, cada vegada més – per qüestionar aquelles mesures legislatives dirigides a eliminar progressivament les fonts d’energia fòssil i nuclear. Serà un obstacle per prioritzar la inversió en energies renovables i en eficiència energètica, per posar la producció d’energia sota el control públic i per adoptar mesures que posen fi a la pobresa energètica. En el context actual d’emergència climàtica, ecològica i social, podem enumerar almenys cinc raons per les quals el TCE suposa un greu perill:
  1. El TCE posa en risc els pressupostos públics i els diners dels contribuents
Cap acord de comerç i inversions del món ha donat lloc a tantes demandes inversor-Estat com el TCE. El març de 2020, el nombre total de demandes ISDS conegudes interposades sota aquest tractat havia arribat a la xifra alarmant de 129. A finals de 2019, els diferents governs ja havien sigut condemnats a pagar més de 52 mil milions de dòlars, quantitat equivalent a la inversió anual necessària per proporcionar accés a l’electricitat a persones que no hi tenen accés a escala mundial. El Regne d’Espanya és, avui en dia, el més demandat sota el TCE, i acumula un total de 47 denuncies, de les quals 16 ja s’han resolt a favor de l’inversor. Això suposa 1.046 milions d’euros. Aquesta xifra equival a gairebé 7 vegades el pressupost que Espanya s’ha compromès a aportar al Fons Verd de l’ONU per donar suport a accions per afrontar el canvi climàtic.
  1. El TCE protegeix les inversions en combustibles fòssils, i s’utilitza per qüestionar i debilitar les mesures d’acció climàtica i medi-ambiental imprescindibles.
Mentre que la descarbonització dels sistemes productius i econòmics és crucial per fer front a l’emergència climàtica que amenaça la vida al planeta tal i com la coneixem, les inversions en el sector de l’energia fòssil (petroli, gas, nuclear i carbó) es troben altament protegides pel TCE. Són molts els casos de demandes d’inversors estrangers a Estats signataris del TCE per l’adopció de mesures encaminades a l’acció climàtica i la protecció ambiental. Des de l’amenaça recent de demanda milionària d’Uniper i RWE contra Holanda després de l’aprovació d’una llei pel tancament de les centrals de carbó de generació elèctrica el 2030, fins a la demanda de la multinacional sueca Vattenfall contra alemanya el 2009 per regular la protecció de la qualitat de l’aigua i de la biodiversitat en una planta elèctrica de carbó per valor de 1.400 milions d’euros. O la demanda de Rockhopper contra Itàlia el 2016 per la prohibició de nous projectes de perforació de petroli a les seves costes per valor de 40-50 milions de dòlars.
  1. El TCE amenaça l’impuls de les energies renovables.
Aconseguir un planeta lliure de combustibles fòssils en el que la producció d’energia estigui basada en fonts renovables és un gran desafiament que requereix grans canvis de regulacions i lleis. Si es considera el precedent dels casos descrits anteriorment, és previsible imaginar un escenari en el que la posada en marxa del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) doni lloc a demandes milionàries contra Estats que legislen per la consecució de la neutralitat climàtica. En el cas d’Espanya, això suposaria un greu obstacle en la transició energètica en un país altament vulnerable al canvi climàtic. Gairebé la meitat (22 de 47) de les demandes conegudes contra el Regne d’Espanya – si bé basen els seus casos en les retallades de les subvencions a les energies renovables – són d’inversors amb vincles en la industria del gas, carbó, petroli o energia nuclear. El TCE amb prou feines defensa les petites empreses i renovables.
  1. El TCE pot ser utilitzat per combatre les mesures destinades a fer que l’energia sigui assequible i a posar-la sota control públic.
Diversos països d’Europa de l’Est han sigut demandats en virtut del TCE per haver aprovat mesures encaminades a limitar els elevats beneficis de les companyies energètiques i a reduir els preus de l’electricitat per consumidors. Les disposicions del TCE també poden utilitzar-se contra les iniciatives dirigides a posar la producció i els serveis energètics sota la propietat i el control públic i democràtic, així com revertir els efectes negatius de les privatitzacions fracassades del sector energètic. Això resulta especialment preocupant en el context de pobresa energètica que pateixen moltes famílies d’Espanya. El 2018, el 15% de les llars del país tenien temperatures inadequades, endarrerien el pagament de les factures d’energia o totes dues coses. Al voltant de 6,8 milions de persones van patir pobresa energètica o estaven en risc de patir-la. Segons Eurostat, Espanya és el quart país de la UE amb el preu de l’electricitat més elevat, i, tanmateix, el salari mitjà de les llars espanyoles està per sota de la mitjana de la UE.
  1. L’arbitratge entre inversors i Estats en el marc del TCE és contrari a l’Estat de Dret i debilita els sistemes jurídics nacionals.
Contràriament al principi d’igualtat d’accés a la justícia, el TCE crea un sistema judicial paral·lel a disposició exclusiva d’alguns dels agents socials amb major poder econòmic: els inversors estrangers. És àmpliament conegut que els àrbitres privats que resolen conflictes inversor-Estat guanyen sumes milionàries amb aquests casos, per la qual cosa compten amb un gran incentiu per donar suport, independentment de quin sigui l’interès públic, al fort auge dels litigis emparats pel TCE. Sota aquest tractat, els arbitres gaudeixen d’un ampli poder a l’hora de determinar la forma en la que s’interpreten les clàusules contractuals en benefici dels inversors, amb enormes conseqüències sobre els pressupostos públics. Així mateix, en contra dels principis bàsics d’independència i publicitat que regeixen qualsevol model de justícia propi d’un sistema democràtic, els arbitratges del TCE són altament secrets i amaguen, sovint, conflictes d’interessos que afecten als àrbitres, vinculats freqüentment a interessos empresarials. D’altra banda, fins a data d’avui, només cinc grans bufets han participat en el 46 % de totes les demandes conegudes en virtut del TCE. Resulta inadmissible que despatxos d’advocats, àrbitres de naturalesa privada i inversors obtinguin ingressos astronòmics a costa de litigis contra Estats que afecten interessos generals i diners dels i les contribuents. En aquest sentit, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència de 2018 sobre el cas Achmea (Caso C-284/16), va rebutjar amb claredat la clàusula d’arbitratge d’un acord d’inversió celebrat entre Estats membres de la UE per resultar contrari al Dret de la Unió. Demandes de les organitzacions signants En base el que s’ha explicat, i en vista de l’inici de la segona ronda de negociació per a la modernització del TCE durant el pròxim mes de juny, les organitzacions signants d’aquesta carta considerem que, en el seu estat actual, és molt improbable que el procés de modernització del TCE solucioni les mancances descrites. Entra altres raons, el mandat de la UE per les negociacions del TCE no preveu la fi de la protecció de les inversions en combustibles fòssils i energia nuclear, l’exclusió dels arbitratges d’inversió ISDS o altres formes de solució de conflictes entre inversors i Estats, ni la incorporació d’objectius coercitius per fer front a l’emergència climàtica o la degradació medi-ambiental. Mentre que la UE i Espanya ja han declarat l’emergència climàtica i pretenen estar a l’avantguarda de l’acció pel clima, resulta incongruent continuar en un tractat que protegeix les inversions en combustibles fòssils. En conseqüència, les organitzacions i sindicats signants fem una crida al Govern d’Espanya a:
  • Retirar-se del TCEi plantejar en el Consell de la UE la seva derogació de manera conjunta. L’article 47 del TCE preveu la retirada del Tractat en qualsevol moment. Itàlia, per exemple, ja va fer-ho el 2016. És simplement una qüestió de voluntat política.
  • No seguir en el procés actual de modernitzaciódel TCE, ja que, pel seu abast limitat i els conflictes d’interessos involucrats, difícilment podrà donar lloc a un tractat respectuós amb el clima i el medi-ambient
  • Posar fre immediatament al procés d’expansió geogràfica del TCE i no permetre-hi cap nova adhesióen el seu estat actual
  • Sol·licitar l’eliminació dels mecanismes de resolució de conflictes inversor-Estat, ja siguin l’ISDS, l’ICS, o el Tribunal Mutilateral d’Inversions (MIC), tant en el TCE com en altres acords actuals i futurs

Si vols adherir la teva firma, la del teu collectiu o organització, entra al formulari.


Firmes d’adhesió d’organitzacions i membres de la societat civil

  1. Abrir Brecha
  2. Acció Ecologista-Agró
  3. Africaye
  4. Aliança contra la Pobresa Energètica
  5. Aliança per l’Emergència Climàtica
  6. Alianza por el Clima
  7. AlterNativa – Intercanvi amb Pobles Indígenes
  8. Alternativa Republicana
  9. Amics de la Terra Mallorca
  10. Amigos de la Tierra Comunidad de Madrid
  11. Anticapitalistas
  12. ARBA (Asociación para la Recuperación del Bosque Autóctono)
  13. Asamblea de Vivienda de Usera (Madrid)
  14. ASIA-Associació Salut I Agroecología
  15. Asociación Actúa por un Mundo Sostenible
  16. Asociación Asturiana de Amigos de la Naturaleza (A.N.A.)
  17. Asociación Cultural Plural Anitzak
  18. Asociación de Cultura Popular Alborada -Gallur
  19. Asociación de Permacultura ATTA
  20. Asociación de Usuarios de la Sanidad de Bizkaia. SUMENDI
  21. Asociación de vecinos Goya Dalí
  22. Asociación Educativa La Guiosfera
  23. Asociación EntrePueblos
  24. Asociación Kutembea na Tanzania
  25. Asociación Los Pies en la Tierra
  26. Asociación Otro Tiempo
  27. Asociación Mesa de la Ría de Huelva
  28. Asociación Picu Rabicu
  29. Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía (APDHA) – Delegación de Sevilla
  30. Asociación Victimas de la Justicia
  31. Asociación Vuelta al Campo
  32. Asturies pol Clima
  33. ATTAC España
  34. Attac País Valencia
  35. Biziz bizi
  36. Campanya Catalunya No als Tractats de Comerç i Inversió
  37. Centro de Asesoría y Estudios Sociales (CAES Cooperativa)
  38. CGT Alacant
  39. CGT Huelva
  40. CGT Menorca
  41. CGT-LKN de Euskal Herria
  42. CIDES (Centro de Iniciativas y Desarrollo Sostenible)
  43. Climacció
  44. Consumidores Construyendo Futuro
  45. Colectivo Feminista Las Tejedoras
  46. Colectivo Toma la Plaza 15M Alicante
  47. Collectiu Ecología i Pau
  48. Comisión Legal Sol
  49. Confederación General del Trabajo (CGT)
  50. Confederación Intersindical
  51. Cooperacció
  52. Cooperativa El Poblet SCCL
  53. Cooperativa La Unió del Poblenou
  54. Coordinadora de ONG para el Desarrollo-España
  55. Coordinadora de Pensionistas de Euskadi
  56. Coordinadora Ecoloxista d’Asturies
  57. Coordinadora ONGs Desarrollo de Canarias (CONGDCA)
  58. DES DE BAIX
  59. Dones Llibertàries de CGT
  60. Dones x Dones
  61. Eco Acción
  62. ECOAR Global
  63. Ecoimpulso
  64. Ecologistas en Acción Andalucía
  65. Ecologistas en Acción Extremadura
  66. Ecologistas en Acción de la Sierra de Huelva
  67. Ecologistas en Acción de Sanlúcar
  68. Ecologistas en Acción El Puerto de Sta. María
  69. Ecologistas en Acción Valencia
  70. Ecologistas en Acción. Confederación estatal
  71. Ekologistak Martxan
  72. ELA Sindikatua
  73. EnergEtica coop.
  74. Enerofilms
  75. Enginyeria Sense Fronteres
  76. ESK Sindikatua
  77. Extinction Rebellion (España)
  78. Extinction Rebellion Málaga
  79. Federación española de Ingeniería Sin Fronteras
  80. Federación Regional de Asociaciones Vecinales de Madrid (FRAVM)
  81. Feministas por el Clima
  82. Frente de Pueblos en Defensa de la Tierra y Agua Morelos, Puebla, Tlaxcala (México)
  83. Fridays For Future Huesca
  84. Fridays For Future Madrid
  85. Fridays For Future Marchena
  86. Fundació Deixalles
  87. Fundación de los Comunes
  88. GOB Mallorca
  89. Goiener Elkartea
  90. GRAMA (Grupo de Acción para el Medio Ambiente)
  91. Greenpeace España
  92. Grup local de Barcelona de Somenergia
  93. Grupo de Estudios Africanos de la UAM (GEA-UAM)
  94. Gure Energia
  95. Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambiente (IIDMA)
  96. Instituto de Sostenibilidad Energética
  97. Intersindical de la Región Murciana
  98. Intersindical Valenciana
  99. La Garbancita Ecológica S. Coop. Mad. de Consumo Responsable Agroecológico
  100. LAB Sindikatua
  101. Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global
  102. Lavapiés ¿dónde vas?
  103. Les Agulles – Ecologistas en Acción
  104. Libertarias
  105. Madres por el Clima
  106. Madres por el Clima Asturias
  107. Madres por el Clima Cantabria
  108. Marea Pensionista Horta-Guinardó
  109. Marxa Mundial de les Dones-Catalunya
  110. Mikelazulo Kultur Elkartea
  111. Movimiento Ibérico Antinuclear
  112. No TTIP Tarragona-Reus
  113. Novact
  114. Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
  115. Observatori DESC
  116. Observatorio de Multinacionales en América Latina – Paz con Dignidad
  117. Ongd AFRICANDO
  118. ONGDI Fondo Verde
  119. Pachakuti
  120. Perifèries
  121. Plataforma Antitérmica La Pereda
  122. Plataforma Auditoría Ciudadana de la Deuda
  123. Plataforma Ciudadana para una Transición Ecológica Justa
  124. Plataforma Ciudadana Zaragoza sin Fractura -ZsF
  125. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona
  126. Plataforma en Defensa de los Paisajes de Teruel
  127. Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
  128. Plataforma Renta Básica
  129. Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica
  130. Politki Elkartea
  131. PROCÉS CONSTITUENT
  132. PUPA (Plataforma de Usuarios y Pacientes en Defensa de una Sanidad Pública Universal y de Calidad para Tod@s)
  133. REAS – Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria
  134. Recortes Cero
  135. Red de Apoyo Mutuo en respuesta a los Megaproyectos Energéticos
  136. Red de Mujeres por una Transición Energética Ecofeminista
  137. Red de ONGD de Madrid
  138. Red Ecofeminista
  139. Red Universidades cultivadas
  140. Revo Prosperidad Sostenible
  141. Ruralitzem
  142. Sanaconsciencia
  143. Sindicato co.bas comissió de base
  144. SOLABRIA Sociedad Cooperativa
  145. Solidaridad Internacional Andalucía
  146. Som Energia SCCL
  147. Som Mobilitat SCCL
  148. Stecyl
  149. STEILAS
  150. Surgencia Medio Ambiente y Dinámica de Grupos, S.L.
  151. Sukar Horia
  152. Terraferida
  153. TRADENER
  154. Trawunche Madrid (Coordinación de Apoyo al Pueblo Mapuche)
  155. UGT
  156. Universidad Popular de Permacultura
  157. UPClima
  158. USOC-Mecalux.
  159. Verdegaia
  160. Volem Sencelles
  161. Xarxa per la sobirania energètica (Xse)
  162. Yayoflautas Madrid
  163. Adoración Guamán. Profesora de derecho en la Universitat de València
  164. Adrián Almazán. Investigador del Foro Transiciones
  165. Alberto Cabello Sánchez. Profesor en la Universidad de Extremadura
  166. Alberto Matarán Ruiz. Doctor Ambientólogo en el Departamento de Urbanística y Ordenación del Territorio en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de la Universidad de Granada
  167. Almudena Hernando. Profesora titular en el Departamento de Prehistoria, Facultad de Geografía e Historia, de la Universidad Complutense
  168. Ana Isabel Marrades. Profesora de Derecho Constitucional de la Universitat de València
  169. Anna Pérez Catalá. Ambientóloga especializada en comunicación sobre cambio climático
  170. Arcadi Oliveres Boadella. Presidente de la Universtat Internacional de la Pau (UNIPAU)
  171. Ariel Jérez Novara. Profesor Ciencias Políticas en la Universidad Complutense de Madrid y delegado de Innovación y Sostenibilidad FCPS-UCM
  172. Armando Fernández Steinko. Profesor titular de Sociología en la Universidad Complutense de Madrid
  173. Belén Martínez Madrid. Profesora titular del Departamento de Medicina y Cirugía Animal de la Facultad de Veterinaria de la Universidad Complutense de Madrid
  174. Carlos Sánchez Mato. Responsable de Políticas Económicas de IU y profesor de Economía en la Universidad Complutense de Madrid
  175. Carlos Vázquez. Secretario de Area Externa del Comité Central  del PCE
  176. Carmen Castro García. Profesora de economía en la Universitat de València  y especialista en políticas de género
  177. Carmen Velayos Castelo. Profesora titular de Ética y Filosofía Política en la Universidad de Salamanca
  178. Conchi Avellán Diputada del Parlament de Catalunya por Catalunya en Comú Podem
  179. Coral Ramírez Guerra. Miembro de la Coordinadora Federal de Més País Catalunya
  180. David Cid Colomer. Diputado del Parlament de Catalunya por  Catalunya en Comú Podem
  181. Enrique Santiago Romero. Secretario General del Partido Comunista de España
  182. Ernest Urtasun, Eurodiputado de Catalunya En Comú
  183. Eva Aladro Vico. Profesora de la Universidad Complutense de Madrid
  184. Eva García Sempere. Coordinadora área de medio ambiente de IU y exdiputada
  185. Federico Demaria. Profesor de Economía Ecológica en la Universitat de Barcelona
  186. Fernando Luengo Escalonilla. Economista
  187. Gabriel Moreno Campo. Portavoz de EQUO Cantabria
  188. Gerardo Pisarello. Diputado y profesor de Derecho Constitucional de la Universidad de Barcelona
  189. Gorka Bueno Mendieta. Profesor titular de la Universidad UPV/EHU
  190. Iñaki Barcena Hinojal. Catedrático de Ciencia Política en Euskal Herriko Unibertsitatea
  191. Itsaxo Apraiz Larruzea. Doctora en Bioquímica
  192. Jéssica Álbiach. Presidenta de Catalunya en Comú Podem een el Parlament de Catalunya
  193. Joaquín Aparicio. Profesor Emérito Universidad Castilla-La Mancha
  194. Jorge Fonseca Castro. Catedrático Economía Aplicada en la Universidad Complutense de Madrid
  195. Jorge Riechmann. Profesor en la Universidad Autónoma de Madrid (Departamento de Filosofía) y Coordinador del Grupo de Investigación Transdisciplinar sobre Transiciones Socioecológicas (GinTRANS2)
  196. José Albelda. Profesor de la Universidad Politécnica de Valencia
  197. José Albelda. Profesor Universidad Politécnica de Valencia
  198. José Manuel Rodríguez Victoriano. Profesor de la Universidad de Valencia
  199. Joseba Azkarraga Etxagibel. Profesor e investigador en Euskal Herriko Unibertsitatea
  200. Juan Carlos Monedero. Profesor de Ciencia Política y de la Administración en la Universidad Complutense de Madrid
  201. Juán Hernández Zubizarreta Profesor de la UPV/ EHU e investigador de OMAL
  202. Karmelo Garay Alarcia. Concejal por Unidas Podemos
  203. Lorena Ruiz-Huerta Garcia de Viedma. Abogada
  204. Lucas Ferro. Diputado del Parlament de Catalunya por Catalunya en Comú Podem
  205. Luis Rico García-Amado. Coordinador general de Ecologistas en Acción
  206. Mª Luisa Moltó Carbonell. Catedrática de Análisis Económico de la Universitat de València
  207. Manu Pineda. Eurodiputado de Izquierda Unida Unidas-Podemos
  208. Marc Parés Franzi. Diputado del Parlament de Catalunya por Catalunya en Comú Podem
  209. Marco Masetti. Doctor Arquitectura y Energia, La Salle, Universitat Ramon Llull
  210. Margarita Mediavilla Pascual. Profesora de la Escuela de Ingenierías Industriales y miembro del grupo de investigación en Energía, Economía y Dinámica de Sistemas de la de la Universidad de Valladolid
  211. María Eugenia Rodríguez Palop. Eurodiputada y profesora de Filosofía del derecho especializada en derechos humanos
  212. Marta Ribas Frías. Diputa del Parlament de Catalunya por Catalunya en Comú Podem
  213. Miguel Urbán Crespo. Eurodiputado
  214. Mikel Córdoba. Jurista y consultor en derechos humanos
  215. Niall Binns. Profesor titular de Literatura Hispanoamericana en la Universidad Complutense de Madrid
  216. Óscar Carpintero. Profesor de Economía Aplicada en la Universidad de Valladolid
  217. Pablo Jiménez. Responsable en Tratados de Comercio e Inversión de IU (Izquierda Unida)
  218. Paco Segura. Coordinador general de Ecologistas en Acción
  219. Ramón del Buey Cañas. Profesor e investigador en la Universidad Autónoma de Madrid
  220. Roberto Cantoni. Investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona
  221. Salvador González Santiago Responsable de movimientos sociales del PCE-EPK, ARABA
  222. Sira Rego. Eurodiputada
  223. Susana Segovia. Diputada del Parlament de Catalunya por Catalunya en Comú Podem
  224. Tomás R. Villasante. Profesor Honorífico de la Universidad Complutense de Madrid
  225. Xavier Pedrol Rovira. Profesor de Filosofía del Derecho en la Universidad de Barcelona
  226. Yayo Herrero. Antropóloga, ingeniera, educadora social y activista ecofeminista
  227. Yolanda López. Diputada del Parlament de Catalunya por Catalunya en Comú Podem