Cimeres Comunicació Indígena

Tal com les mateixes organitzacions Indígenes expliquen, les Cimeres Continentals de Comunicació tenen el seu origen en la IV Cimera de Pobles Indígenes de l’any 2009, realitzada en Puno, Perú. Els comunicadors i comunicadores indígenes, juntament amb les seves Autoritats -pertanyents a comunitats base- es van organitzar per enfortir una comunicació pròpia i coordinadada, buscant descolonitzar i recuperar la paraula dels pobles. Després de nombrosos debats, assemblees i anàlisis, les organitzacions indígenes van decidir començar a organitzar les Cimeress Continentals de Comunicació Indígena del Abya Yala. La primera d’aquestes es va realitzar al Territori de Convivència, Resguard Indígena de la María Piendamó, Cauca, Colòmbia, del 8 al 12 de Novembre de l’any 2010. La Segona Cimera es va celebrar del 7 al 13 d’octubre de l’any 2013 a Santa María Tlahuitoltepec Mixe Oaxaca-Mèxic.
Aquestes estarien constituïdes en assemblees, les quals legitimarien el mandat col·lectiu i un espai permanent on diferents representants d’organitzacions i pobles indígenes de Abya Yala tenen l’oportunitat de compartir les seves experiències, problemes i aspiracions en el camp de la comunicació, alhora que també s’analitza, reflexiona i delibera sobre els reptes i desafiaments per a la plena vigència del Dret a la Comunicació dels pobles indígenes Aquesta plataforma busca encaminar i articular les diferents xarxes, processos i experiències a nivell del continent Abya Yala, perquè la comunicació indígena estigui sempre al servei dels pobles, no només indígenes, sinó també afrodescendientes o camperols. La Cimeres de Comunicació es conceben com una eina per als pobles i els seus comunicadors i comunicadores per exigir als Estats el respecte al dret a la comunicació i a la informació. S’insisteix doncs, en la necessitat de realitzar reformes legislatives necessàries en un marc jurídic que fomenti els sistemes de comunicació propis i la formació permanent en tots els nivells, d’acord a la seva cosmovisió i cultura. Aquestes demandes es basen en els organismes internacionals per desenvolupar normatives que garanteixin el ple exercici de la comunicació indígena, tenint en compte la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, la Declaració, el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i les lleis dels països del continent que hagin avançat sobre la matèria.