Mostra 2007

Del 18 al 20 d’octubre del 2007 es va celebrar a Barcelona la segona Mostra de Cinema Indígena amb la projecció d’11 pel·lícules de realització indígena i la participació de 9 comunicadors i comunicadores indígenes que van presentar les pel·lícules, participar en el posterior cinefòrum de cada sessió i van realitzar conferències sobre comunicació indígena. La mostra va ser una retrospectiva de les obres premiades al VIII Festival Internacional de Cinema i Vídeo dels Pobles Indígenes celebrat a Oaxaca (Mèxic) al 2006.

La Mostra, impulsada per CLAPCI, va ser organitzada per alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes i suposa la continuïtat del treball en xarxa amb altres organitzacions que coordinen la realització de la mostra en altres ciutats de l’estat espanyol: Almáciga a Madrid i Mugarik Gabe al País Basc. S’ha comptat amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i la col·laboració d’altres institucions com Casa Amèrica a Catalunya, L’Institut Francès a Barcelona, IcatFM, Televisió de Catalunya i Tr3sC Cultura.


COMENTARIS DELS COMUNICADORS I COMUNICADORES INDÍGENES


Alberto Muenala, RUPAI – Equador

“El procés d’organització, de lluita i reivindicació dels pobles indígenes s’ha caracteritzat per tenir un aliat important a l’interior de les seves activitats específiques, com són els mitjans de comunicació, que han estat utilitzats per a transcendir i incorporar certa tecnologia i projectar-se per aconseguir el desenvolupament polític, social i econòmic que els pobles demanen a través dels seus dirigents, comunicadors i intel·lectuals indígenes.”

“A Amèrica Llatina, alguns mitjans de comunicació (com ràdio, vídeo i Internet), s’han convertit en eines indispensables i necessàries per al desenvolupament i socialització de les activitats de lluita empreses pels pobles indígenes i la societat en general. Així podem mencionar el cas de Bolívia, país de grans contrastos culturals i socials, on la ràdio i el vídeo en mans de les organitzacions nacionals recolzaren l’important procés democràtic i de canvis que viuen en aquests moments. A Equador la ràdio ha complert el paper de ser el mitjà de comunicació immediat, d’unitat i enllaç entre la societat civil, les organitzacions indígenes i el pobles per a la desqualificació i destitució de governants corruptes. A Colòmbia, Xile, Guatemala i altres països del Sud el vídeo ha estat un mitjà per a denunciar les permanents violacions als seus drets humans. Internet, al moviment zapatista va jugar un paper transcendental al fer conèixer al món el problema que arrastren el pobles indígenes de Mèxic.”

Ivan Sanjinés, Director del Centro de Formación y Realización Cinematogràfica (CEFREC) Bolívia

“La comunicació i les iniciatives dels pobles indígenes, acompanyen aquest caminar i, sota la guia de les organitzacions indígenes, han representat en aquests anys una resposta diferent davant els intents globalitzadors i “integracionistes” i un esforç propi per a debatre el present, repensar la història, reforçar la identitat, difondre els drets i avançar cap a un reconeixement ple. Han treballat amb esforç per un espai de construcció contestatàri per aconseguir altres veus des dels arrels i les imatges com a miralls, mitjans que poden oposar-se a les polítiques neoliberals que redueixen la multiculturalitat a allò commensurable, a la diferència folklòrica que es deixa consumir sense qüestionar l’ordre capitalista del present, ni el racisme que ha calat a la societat i que es tradueix en definitiva en un enfrontament entre dues lògiques diferents que porten segles en tensió: la occidental cartesiana amb la seva mirada individual, supèrbia i autosuficient que arrasa i consumeix; la indígena reclamant un ancestral dret a existir, que proclama drets col·lectius i que proposa el respecte pel ser humà i el seu entorn…”

“I és que des de fa una dècada els moviments indígenes de Bolívia estan fent servir la tecnologia audiovisual per a crear les condicions per un diàleg intercultural actiu entre les diferents poblacions indígenes del país i amb la societat urbana. El vídeo indígena s’ha constituït en un nou gènere de producció intel·lectual on els coneixements tradicionals es reinterpreten i es revaluen. Els comunicadors i les comunicadores audiovisuals qüestionen els processos (colonials i poscolonials) que donaren lloc a la hegemonia de l’alfabet i transformaren la seva lògica. Es generen coneixements sostenibles a través d’un procés col·lectiu, audiovisual i oral i es creen espais de reflexió i mobilització comunitària tant necessaris davant els innumerables reptes d’avui i la urgència de defensar el seu dret al territori, salvaguardar les seves cultures i autodeterminar-se.”

Tarcila Rivera Zea, Directora del Centro de Culturas Indígenas del Perú (CHIRAPAQ), Perú

“Les dones indígenes concebem les tecnologies d’informació i comunicació (TICs) com a eines per a ser nosaltres mateixes, per aprendre, ensenyar, conèixer i fer conèixer. Créixer a través de l’anàlisi crític d’allò que aprenem, rebre i difondre és l’objectiu fonamental del bon ús de les noves TICs. El repte d’alçar les barreres per al seu accés i ús democràtic és una tasca pendent.”

Les TICs, enteses com a cinema i vídeo indígenes, han contribuït a mostrar al món indígena des de la perspectiva i la identitat culturals pròpies, aconseguint superar els estereotips degradants que els mitjans de comunicació massius han fet servir tradicionalment. L’experiència dels festivals de cinema indígena a Amèrica Llatina ha fomentat la reproducció i la creació cultural indígenes i ha contribuït a apropar la diversitat cultural indígena a públics creixents no-indígenes.”

Róger Rumrril, President del Centro de Culturas Indígenas del Perú (CHIRAPAQ), Membre del Comité Coordinador de CLACPI, Perú

“Com els vuit festivals internacionals precedents, el novè Festival Internacional pretén visibilitzar a través dels vídeos, reportatges, documentals i pel·lícules de ficció, realitzats la seva major part per indígenes, l’univers cultural, artístic, social, econòmic i polític dels pobles indígenes que, tant al passat com al present, els estats i governs han pretès ignorar, invisibilitzar, submergir i fins i tot esborrara través de múltiples formes de racisme, etnocidi i genocidi.”

“Els Festivals Internacionals organitzats per CLACPI i els col·lectius d’organització indígenes són, a més d’una mostra de la riquesa viva i dinàmica de les cultures indígenes d’Amèrica Llatina i el món, l’expressió d’un procés de construcció d’un sistema comunicatiu indígena alternatiu als sistemes de comunicació tradicionals als nostres països, quasi sempre excloents i sistemàticament distorsionadors de les realitats dels pobles indígenes. Per aquesta raó, els Festivals Internacionals no només exhibeixen les obres de cinema i vídeo, sinó que també al marc d’aquests esdeveniments es realitzen tallers de capacitació i formació de realitzadors de vídeo i cineastes indígenes, debats sobre les obres i les realitats socials, econòmiques i polítiques que desvelen i expressen aquestes obres i els seus continguts.”