Emergència actual de PANDÈMIA I DRETS POBLES INDÍGENES. Parlament de Catalunya – InterGrup pels Drets Col•lectius dels Pobles

Sessió Pandèmia i Drets Pobles Indígenes al Parlament de Catalunya

InterGrup pels Drets Col·lectius dels Pobles

El passat 25 de maig més de 45 organitzacions, coordinadores i xarxes de cooperació de tot l’Estat vam fer públic el document “Pandèmia, Drets i Pobles Indígenes”. En el mateix expressàvem la nostra preocupació per la situació de la pandèmia de la COVID-19 a Amèrica Llatina, amb especial referència als pobles indígenes.

Aquest document reafirma el fet innegable que la pandèmia està posant en risc ja no només la vida de les persones sinó, en alguns casos, la pròpia existència de diferents pobles en aquest continent.  Tal com apunta la lideresa indígena i Presidenta del FILAC-Fondo Indigena de America Latina y Caribe, Myrna Cunningham, el racisme i la discriminació històrica dels pobles indígenes no nomes persisteixen sino que s’està agravant pel COVID19. I així ho reconeix també el Relator Especial de Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, Francisco Cali, quan afirma que els estats d’emergència han excarcerats la marginació sobre els pobles indígenes.

A Catalunya, vam ser LaFede.cat, la Xarxa Teixint Resistències per les Defensores d’Amèrica Llatina i 12 organitzacions de justícia global les que vamsignar aquest manifest (alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, Asociación Mujeres Migrantes Diversas, CIEMEN, CooperAcció, Ecologistes en Acció, Fundació Guné, Institut de Drets Humans de Catalunya, Justícia Alimentaria, Lliga dels Drets dels Pobles, Observatori ADPI, SETEM Catalunya i SUDS).

El document ha tingut un ressò important tant a casa nostra com a l’estat espanyol. A Catalunya, diverses institucions, organitzacions i moviments socials han donat suport a la iniciativa i han expressat la seva preocupació per la situació d’aquest pobles. A nivell de l’Estat, es va rebre una comunicació de la Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional, i també hem mantingut una reunió amb diversos representants del Ministeri d’Afers Exteriors i de l’AECID (Agència de Cooperació espanyola), on van expressar el seu compromís per afrontar la situació específica dels pobles indígenes vers la pandèmia i la seva disposició a estudiar les possibles línies d’acció polítiques i operatives en el marc de la Estratègia espanyola de cooperació amb Pobles Indígenes gestionada pel Programa Indígena.

Pel que fa a casa nostra, hem tingut retorn per part del Parlament, concretament de l’Intergrup pels Drets Col·lectius dels Pobles. En aquest sentit, ahir 4 de juliol a les 15.00h ens vam reunir de manera específica per tractar els efectes de la COVID19 als pobles indígenes, així com l’augment de les violacions dels seus drets individuals i col·lectius.

parlament catalunya
alternativa intercanvi parlament

Demandes concretes per abordar la situació actual de Pandèmia i Drets Pobles Indígenes

Tenint en compte l’assenyalat al document treballat per les organitzacions, i com a continuïtat i concreció de la comunicació inicial, demanem als representants del poble català influir i treballar en propostes, polítiques i legislació que vagin en la direcció de respectar, protegir i promoure el compliment efectiu dels drets individuals i col·lectius dels pobles indígenes.

Propostes concretes exposades:

1. Acció Exterior.

Instem a que el Govern català promogui un diàleg amb els seus homòlegs llatinoamericans orientat a aconseguir una major implicació i compromís amb el compliment de drets humans individuals i col·lectius dels pobles indígenes, reflectits al Conveni 169 OIT i la Declaració de l’ONU de 2007.

2. Cooperació.

L’emergència climàtica i social i la vulneració de drets que es viu en nombrosos territoris indígenes ens interpel·la per abordar la situació des d’un enfocament de drets, amb perspectiva integral, i visió global. En aquest sentit, la cooperació catalana s’enfronta al repte de gestionar el seu marc polític i operatiu tant a curt com a mig i llarg termini per assolir el compliment efectiu de drets.

A curt termini, és important que es mobilitzin recursos i instruments de cooperació en mesures ad hoc a la pandèmia, però també resulta fonamental incorporar mesures específiques de treball amb Pobles Indígenes que concretin el compromís de la cooperació catalana amb el compliment del Conveni 169 OIT. Partim dels instruments en curs i modalitats disponibles de la cooperació catalana, ja sigui en la imminent convocatòria de projectes, via convenis, cooperació directa o qualsevol altre instrument de la cooperació catalana proposem incorporar mesures especifiques com la incorporació de línies específiques, criteris de valoració específics o mecanismes correctors.

A mig i llarg termini, el compliment del Conveni 169 OIT i els drets a l’auto desenvolupament dels pobles indígenes han de guanyar pes en el nou Pla director de Cooperació i en els marcs de cooperació directa que marcaran l’agenda bilateral en el pròxim període.

Proposem l’elaboració d’una Estratègia pel compliment de Drets dels Pobles Indígenes, en compliment a l’establert al Conveni 169 OIT i amb la participació directa de les organitzacions indígenes. L’elaboració i posada en marxa d’aquesta Estratègia permetria satisfer a curt termini les seves necessitats més peremptòries i també, assentar l’etapa de post-pandèmia des de paràmetres més sòlids i apropiats pel compliment de drets humans fonamentals i col·lectius a mig i llarg termini.

3. Empreses i Drets Humans.

Els Pobles Indígenes tenen reconegut el dret a la lliure determinació, a decidir les seves prioritats de desenvolupament i a ser consultats en qualsevol projecte que afecti als seus territoris i recursos. A més, estableix d’ obligat compliment la Consulta Lliure, Prèvia i Informada com a respecte dels seus drets col·lectius.

En l’àmbit d’ Empreses i Drets humans, i sobre la recent Proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans presentada en aquest Parlament el passat dijous 2 de juliol 2020 i impulsada pel Grup d’Empreses i Drets Humans de LaFede.cat, instem a aquest Parlament a l’aprovació de la Llei i la incorporació del Conveni 169 OIT, i específicament el seu mecanisme de Consulta Lliure Prèvia i Informada en els dictàmens vinculants del Centre i al seu compliment per part de les empreses que executen i participen en projectes en territoris indígenes i que operen a Catalunya.

En l’àmbit de contractació i coherència de les polítiques públiques, apel·lem al compromís del Parlament per a la incorporació i aplicació del Conveni 169 OIT i el seu mecanisme específic de Consulta lliure, prèvia i informada als plecs de contractació pública i el compliment d’aquest conveni vinculant per part de les empreses licitadores ja sigui com a requisit previ de contractació i/o rescissió de contractes de l’administració en cas d’incompliment de drets humans per part de l’empresa.

4. Defensors i defensores de Drets Humans.

En el marc de la recent Resolució sobre Defensors i Defensores aprovada el passat dijous 1 de juliol de 2020 per aquest Parlament i impulsada conjuntament amb les organitzacions socials catalanes agrupades en la Xarxa Teixint Resistències sobre Defensors i Defensores, instem a aquest Parlament i a les institucions catalanes a establir un mecanisme d’acció propositiva de compliment de garanties del degut procés de defensors i defensores empresonats; especialment vulnerables per la covid19.

Cas Paradigmàtic del POBLE Q’EQCHI' a Guatemala i hidroelèctrica RENACE i Grupo Cobra ACS

El poble indígena Maia Q’eqchi’ situat al departament d’Alta Verapaz a Guatemala porta una lluita històrica per reclamar el compliment dels seus drets col·lectius reconeguts al Conveni 169 de l’OIT que l’Estat de Guatemala va signar l’any 1996 i l’Estat espanyol té ratificat des del 2007; i també a la Declaració de Nacions Unides sobre Drets de Pobles Indígenes aprovada el 2007.

Des de 2011 les comunitats q’eqchi’ s’oposen al model hidroelèctric del Cahabón, que es materialitza als complexes OXEC i RENACE construïts per la espanyola ACS i que esta acaparant el riu Cahabón, afectant un total de 245,900 ha. habitades per aproximadament 435,498 persones distribuïdes en 14 municipis i que constitueixen el 3,1% de la població nacional.

La instal·lació i construcció d’aquest complex ha constituït des del seu inici una greu vulneració dels Drets dels Pobles Indígenes, no respectant el Dret a la Consulta Prèvia, Lliure e Informada sobre qualsevol activitat al seu territori, tal com estableix el Conveni 169 OIT; a mes de greus impactes ambientals i socials que son agreujats per la COVID19.

Com a vulneració de drets, C169 OIT obliga als Estats a consultar als pobles indígenes, per a obtenir el seu “consentiment lliure i informat abans d’aprovar qualsevol projecte que afecti les seves terres o territoris, particularment en relació amb el desenvolupament, la utilització o l’explotació de recursos minerals, hídrics o d’un altre tipus”. És a dir, que qualsevol projecte ha de ser Consultat amb els pobles indígenes afectats.
Els impactes ambientals generats per la canalització del riu Cahabón alteren greument l’ecosistema fluvial, destruint hàbitats, modificant el cabdal i canviant els paràmetres bàsics de l’aigua com temperatura o grau d’oxigenació. S’agreugen a més amb la desforestació del bosc humit tropical i la provocació de sequeres que situen l’àrea en situació d’emergència climàtica; Els impactes socials afecten als medis de subsistència, i la cohesió social. L’acaparament i compra il·lícita de terres comunitàries de propietat col·lectiva deixa les comunitats sense terres fonamentals per la sobirania alimentaria, creant un clima d’intimidació i conflictes comunitaris.
Els impactes personals són encara més greus deixant sense aigua més de 50.000,00 persones, de la que depenen directament per la salut i alimentació. A més les dones indígenes reben directament les conseqüències tenint que desplaçar-se grans distancies per manca d’aigua, i patint greus problemes de salut materna-infantil.

En aquest procés de defensa de drets el 2015 el líder Q’eqchí Bernardo Caal Xol interposa un recurs d’empara davant la Cort de Constitucionalitat per a la realització de la Consulta Prèvia pel projecte OXEC.
El gener 2018 Bernardo Caal és detingut sense garanties del degut procés i evidenciant-se una clara intenció de criminalitzar la defensa de drets de les comunitats del Cahabón. El 2018 el pres polític Bernardo Caal és sentenciat a 7 anys i quatre mesos de presó.

Amb tot la defensa de drets continua i el passat 4 de juliol de 2019 la Cort Suprema de Justícia de Guatemala resol favorablement l’empara interposat per la lideressa indígena Ana Rutilia Ical, i dona la raó al Poble Q’eqchi’, obligant al Govern de Guatemala que consultés a les comunitats de l’àrea d’influència de RENACE en compliment del Conveni 169OIT.
Malgrat que la justícia hagi donat la raó jurídica al Poble Q’eqchí, la hidroelèctrica continua funcionant i es segueixen vulnerant els seus drets col·lectius. Com a empresa responsable, ACS-Grupo Cobra no està respectant els drets internacionals segons es reconeix a l’informe del Punto Nacional de Contacto del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol, impulsat per Alianza por la Solidaridad, el qual dictamina que en compliment de les Directrius de la OCDE per Empreses Multinacionals, la posició de contractista del Grupo Cobra/ACS no eximeix del compliment de la legalitat i estableix el deure de requerir al soci local el seu compliment. A més, s’apunta que en compliment del Conveni 169OIT i la Declaració de Nacions Unides abans de la realització de qualsevol projecte es necessari comptar amb la Consulta Prèvia, Lliure i Informada dels pobles indígenes.
 
Actualment s’afegeixen els impactes dramàtics de la COVID-19. Al municipi de Santa Maria Cahabón s’han detectat ja 12 positius provinents de RENACE que no esta reportant els casos de contagi i no implementa mesures de prevenció i confinament. A la vegada els treballadors no volen ser diagnosticats per represàlies d’acomiadament i continuen estenent la covid19 entre les comunitats, generant emergència social a l’àrea.
 
La tensió s’intensifica davant la reiterada vulneració de Drets i la crisi ambiental i social de la pandèmia les comunitats han decidit:
 
❖ Denunciar l’incompliment de mesures de prevenció i seguretat per la Covid19
❖ Recórrer davant la Cort de Constitucionalitat i que es paralitzi l’ activitat de l’empresa.
❖ La realització de la Consulta prevista pel 2021, l’acceptació i compliment del resultat de la mateixa.
❖ La restitució dels drets fonamentals i col·lectius vulnerats dels seus líders i lideresses criminalitzades específicament Bernardo Caal Xol
❖ Exigir responsabilitats per a la reparació dels danys socials i ambientals ocasionats i la restitució de terres col·lectives adquirides il·lícitament per RENACE.