NOSALTRES
alterNativa
Transformem la societat
alterNativa promou, protegeix i defensa els drets dels pobles indígenes. En coordinació amb les comunitats, impulsem el seu apoderament i visibilitzem les seves lluites. Actuem des de l’intercanvi entre pobles i cultures, apostant per una alternativa als models hegemònics de desenvolupament, socials, econòmics i polítics actuals.
Cooperem amb organitzacions indígenes per promoure el reconeixement i la implementació dels drets del pobles. Apropem alternatives de vida inspirades en el sumak kausai (el bon viure), basat en la frugalitat, l’ecocentrisme i la justícia social, pràctiques pròpies dels sabers de les comunitats indígenes.
Ens basem en el respecte a la diversitat cultural, a la justícia social i a la sostenibilitat ambiental, des d’una perspectiva integral i per una transformació social.
La història d'alterNativa
alterNativa va ser fundada el 1986 en suport a organitzacions indígenes de Guatemala i Perú. L’objectiu era establir un intercanvi entre pobles i cultures des d’un veritable diàleg intercultural basat en el respecte i l’equitat, entenent que cap cultura preval sobre una altra.
Al llarg de més de 30 anys, alterNativa ha dut a terme més de 50 projectes, programes i convenis, amb diversos pobles d’Abya Yala. alterNativa i els pobles indígenes van apropar-se mútuament, fent difusió de la necessitat de la cura del medi ambient, la justícia social i d’una transformació cap a societats més justes, solidàries i inclusives. El vincle es va anar enfortint, simultàniament a l’oposició incansable dels pobles indígenes als grans i petits projectes d’explotació dels seus territoris.
Els pobles indígenes sempre han mostrat gran resistència, havent aconseguit fites històriques com l’aprovació de la Declaració sobre els Drets dels pobles indígenes de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 2007, o el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) l’any 1989.
En l’actualitat, l’economia globalitzada i l’abast mundial de les seves conseqüències ambientals fan que la conjunció de lluites, l’intercanvi entre pobles i les alternatives locals siguin més necessàries que mai. alterNativa divulga, recolza i fa ressò de les lluites dels pobles indígenes que pateixen l’expansió i el domini de les economies nacionals i transnacionals, especialment de les indústries extractives.
Coordinació
Projectes
Incidència
Comunicació
Coordinació
Cinema indígena
Administració
Principis transversals
Diversitat i interculturalitat
La Identitat cultural és la base de l’existència d’un poble, i passa pel seu reconeixement i els seus drets a decidir el seu futur. Recuperem i reforcem l’existència social i cultural dels pobles indígenes, entenent que el món és divers i plural i que cada poble té una visió pròpia i singular. Reivindiquem la seva autodeterminació i autogestió com a comunitats en una relació intercultural de respecte i intercanvi mutu per evitar accions aculturadores, etnocèntriques i paternalistes.
Buenvivir, harmonia i equilibri
Adoptem una posició crítica davant el model de desenvolupament neoliberal que maximitza el rendiment del capital per sobre el benestar de les persones i el planeta; i que promou un creixement econòmic il·limitat basat en l’acumulació i el consumisme irracional, l’espoli de recursos naturals i l’explotació de les persones i pobles. Denunciem aquest model injust i insostenible i defensem la urgència de models alternatius. Per això ens fem ressò i defensem el Buenvivir com a model alternatiu de sostenibilitat que no significa tenir més, sinó satisfer les necessitats de forma equilibrada, en harmonia i amb respecte per l’entorn que ens envolta.
Dualitat i complementarietat vital
Entenem que el gènere és una construcció cultural i donem suport a l’apoderament de les dones indígenes perquè des de les diverses cosmovisions accedeixin al compliment dels seus drets humans i col·lectius. Denunciem la representació estereotipada del gènere i la seva legitimació per un sistema patriarcal i etnocèntric que provoca la triple discriminació que pateixen històricament les dones indígenes: per ser dones, indígenes i viure en situació de pobresa. Denunciem la violació dels seus drets fonamentals, i defensem i donem suport a les lluites que plantegen, reconeixent el paper protagonista que tenen les dones indígenes en la defensa de la Mare Terra per a la persistència dels pobles.
Veus indígenes i instruments internacionals
Partim d‘un enfoc de Drets que vincula les obligacions que tenen el conjunt d’actors i la responsabilitat dels Estats a través de les polítiques públiques en el compliment dels drets reconeguts. Ens basem en dos instruments fonamentals del Sistema de Dret internacional: la Declaració de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2007, i el Conveni nº169 de l’Organització Mundial del Treball (OIT) sobre pobles indígenes i tribals en països independents. Conscients de la distància que existeix entre el reconeixement i l’exercici efectiu dels drets per part dels pobles indígenes, fem servir aquestes eines com a fonament del nostre anàlisi i per a emmarcar els nostres objectius estratègics.
